Jordi Bernado

El somni americà no és tan sols un somnífer per a la vida plàcida i prefigurada. El somni americà no és tan sols una antiga mentida per a l'homogeneïtzació cultural i l'acompliment de la disciplina en un país i en un moment determinat. El somni americà, tal com el mostra Jordi Bernadó (Lleida, 1966), podria ser també l'arquitectura d'una societat que s'ha dilatat en el temps i l'espai, allunyada de la genuïnitat dels seus orígens i que, ja sigui amb les ruïnes, imitacions, apropiacions o reinterpretacions, hauria donat lloc als patrons culturals més rocambolescos, fins a resultar, en contraposició al seu principi unificador, quelcom dispers i incontrolable.

El projecte fotogràfic que des de mitjans dels 90 ha emprès Bernadó indaga en els marges d'aquesta distòpia social, i recerca en les paradoxes a l'entorn d'un imaginari que també es presenta ric en mutacions culturals i creuaments amb les històries particulars que l'artista documenta.

El Bernadó que a finals de segle XX s'interessava per la important transformació urbana que aleshores solcava ciutats com ara Berlín (després de la caiguda del Mur) i Atlanta (abans dels Jocs Olímpics), podem dir que ha derivat en una observació de processos de transformisme: els canvis que, malgrat ser més flexibles o generar-se de manera ocasional, afecten igualment els espais que habitem i la cultura.

Bernadó ha esdevingut un investigador de casos límit: tan bon punt ressegueix el mapa d'Amèrica a la recerca de topònims procedents d'Europa, com s'atansa a les traduccions que per les més diverses raons el kitsch i la cultura de masses ha tingut en llocs recòndits. Els creuaments condueixen al fotògraf a efectuar un viatge erràtic que, basat tant en les coincidències com en els equívocs, acaba per configurar una cartografia accidental. Bernadó detecta la ironia, per enfrontar-nos finalment a unes lògiques culturals que compareixen com a relatives.

http://www.jenshaaning.com/

el tio que posava un alçaveu al mig del barri turc d'Oslo, on s'hi escoltaven acudits en turc que només podien entendre els parlants.

FONTCUBERTA

He trobat un llibret petit que es pot descarregar d'internet (http://www.lucam.com/esp/html/pub.html) sobre Fontcuberta. Les imatges no es veuen gaire bé però el text pot anar bé per fer el comentari d'interpretació de la imatge visual.

A més hi ha altres llibres per tafanejar, de més fotògrafs i d'un dissenyador-il·lustrador anomenat Diego Lara (SUCIACHINA), una marranada de llibre però en segons què interessant.











*EL DISSABTE A LES 10H DEL MATÍ HEM QUEDAT AMB LA LAIA PER ANAR A VEURE L'EXPO DEL CAIXAFÒRUM, SI ALGÚ S'HI APUNTA...

Mes MATTA CLARK

Síí!! ja me les havia mirat!!! Vaig veure les fotos al número d'ÈXIT que parlava sobre les ruïnes.

forats a les parets

Ei Odile:
Aquí et deixo una foto de l'obra de Gordon Matta-Clarck, un tio que es dedica a foradar parets i terres de finques que s'han de tomar.
He pensat que tenia certa relació amb les teves fotos de pobles abandonats, ja que sovint fotografies els forats que el temps ha obert en les prets i sostres de les cases deshabitades.

ESCENA POBLENOU

En vista que això torna a rutllar...

us deixo el link i cartell del festival ESCENA POBLENOU (teatre, dansa, performance...), perquè pogueu començar a mirar el programa. (fa bona pinta...)

http://www.escenapoblenou.com/

Easily-removable

This summer, Tate Modern's Members Room becomes home to Easily-removable, a site-specific installation by 2007 Prix de Rome finalist Claire Harvey. Harvey's work often features lone figures engaged in solitary pursuits and uses everyday, disposable media such as Scotch Tape, Sticky Tack and Post-it Notes to evoke private stories and capture fleeting moments in time.

Claire Harvey
Easily Removable (detail) 2007


This summer, Tate Modern's Members Room becomes home to Easily-removable, a site-specific installation by 2007 Prix de Rome finalist Claire Harvey. Harvey's work often features lone figures engaged in solitary pursuits and uses everyday, disposable media such as Scotch Tape, Sticky Tack and Post-it Notes to evoke private stories and capture fleeting moments in time.

AGENCY OF THE URBAN SUBCONSCIOUS

Ho sento, però es que avui el sr. mac està inspirat. No he pogut evitar posar aquesta nova entrada. Aquí us deixo amb SAM3 i proposo fer una escapada per les parets de barcelona algun dia.


http://sam3-security.blogspot.com/

wolf erlbruch

http://www.ldj.tm.fr/erlbruch/atelier.htm

GINGER BEARDS

http://www.gingerbeards.com/

PIPPILOTTI

L'adolescència m'interessa molt perquè és un període d'investigació. Que no hem de perdre mai de vista. Sempre hem sorpèn observar com un adolescent pot convertir-se en un adult. Com es fa aquesta transició? va acompanyada de dolors, ferides, enyorances. L'art ha de mantenir sempre el caràcter d'un adolescent en la nostra societat, trobar el que és excepcional en la quotidianeïtat, ser alhora superficial i crític.

Pippilotti Rist

CAMP DE LA BOTA

Aquest cap de setmana volia anar a veure l'exposició de la que us vaig parlar l'altre dia mentre feiem el cafè.
Si a algú li fa ganes que hi anem junts, que em digui coses...

mirau la web que està molt bé.

http://www.francescabad.com/campdelabota/

hora del taller?

algú sap a l'hora que comença el taller de la Vida????

Destroy the museums, in the streets and everywhere

Un protestante anónimo que los medios han bautizado como "The
Splasher" está cubriendo los graffiti de Nueva York con cubos de
pintura y un manifesto condenando a los artistas callejeros de haberse
aburguesado. Una parte del manifesto dice Destroy the museums, in the
streets and everywhere.

Me ha recordado a una anécdota divertida que contó Mogens Jacobsen
cuando presentó su Crime Scene en el segundo Copyfight.

Crime Scene es un circuito cerrado en el que dos ordenadores, sin
teclado ni ratón, intercambian archivos de música. El intercambio
sucede de manera que, cuando uno de los ordenadores tiene el arcivo
completo, el otro ordenador lo solicita de vuelta y así hay una serie
de canciones en circulación, siempre las mismas, que van de un disco
duro a otro sin intervención humana de ningún tipo. La pieza se llama
Crime Scene porque los ordenadores están cometiendo una infracción,
aunque ninguna de esas canciones llegue a escucharse nunca. Con ella
Jacobsen quería mostrar los aspectos más absurdos de las leyes de
Propiedad Intelectual.

Las instituciones danesas encontraron la obra interesante pero no la
podían mostrar, precisamente porque vulneraba los derechos de los
artistas cuyas canciones se estaban intercambiando. Para solucionar el
problema, el ministerio de cultura propuso la siguiente solución: ¿por
qué no comprar los derechos de las canciones para ambos ordenadores?
Jacobsen, evidentemente, les tuvo que decir que no. Sin crimen, su
obra no tenía sentido. Irónicamente, estarían vulnerando sus derechos
de Propiedad Intelectual al alterar, aunque sólo fuera
conceptualmente, su instalación. Le habrían convertido en un fraude.

Me acordé porque son casos gemelos: después de tres décadas
discutiendo si el arte callejero es arte o no es arte, al integrarlo
finalmente en el canon académico junto con el resto del arte
contemporáneo, han alterando lo más esencial de su naturaleza, su
capacidad de existir fuera del sistema y contra el sistema. Que Marc
Schiller, de Wooster Collective diga que está desconsolado por la
facilidad con que se puede destruir una obra de arte de manera anónima
no hace más que confirmar las acusaciones. El grafitti no es eterno,
pertenece al entorno y cambia con él, igual que la relevancia de su
mensaje o la belleza de su representación. Un graffiti en un museo es
un fraude.

En mi última visita a Barcelona, un atractivo comisario de
exposiciones me dijo al oído: todos los museos deberían arder hasta
los cimientos. Parece que ya sois dos.

Nos pagan por limpiar, no por hacer crítica de arte

Desde que Banksy es un artista de Moma y no un adolescente desempleado
y antisistema armado con un spray, los que peor lo pasan son los
funcionarios del ayuntamiento y sus servicios de limpieza. Por culpa
de Banksy, esta gente vive sin vivir en sí.

Hace unos días, sin ir más lejos, el escuadrón de limpieza de la
estación de Old Street en Londres limpió un conocido mural en el que
el artista había reinterpretado una escena de Pulp Fiction,
sustituyendo las pistolas de Travolta y Samuel L. Jackson por sendos
plánatos sin pintitas (posiblemente cubanos, decididamente no de
canarias). Para ellos fue un brochetazo más en su larga carrera de
jardineros del espacio público-pero-hasta-cierto-punto. Quizá un poco
más jodido porque estaba pintado en colores fuertes y el marco negro
que ven en la foto tiene que ser malo de lavar. Para el vecindario,
sin embargo, ese mural era lo más cerca que habían estado de comprarle
un cuadro a la Tate Modern. Y no se lo han tomado nada bien. George
Thomas, barbero local, le contó al Independent que la imágen le había
dado un empujón a la zona y que la gente venía de todas partes para
fotografiarla. Y ha añadió: nadie podría confundirla con un graffiti.
El que la ha destruído es un imbécil.

¿Se dan cuenta? Nadie podría confundirla con un grafitti. Salvo,
quizá, el propio Banksy o cualquiera que sepa lo que es un grafitti.
Según la wikipedia, el término

está tomado del latín graphiti: en italiano, "graffiti" es el plural
de graffito, que significa "marca o inscripción hecha rascando o
rayando un muro" y así se llaman las inscripciones que han quedado en
las paredes desde tiempos del Imperio Romano. Raffaele Garrucci
divulgó el término en medios académicos internacionales a mediados del
siglo XIX. El cultismo se popularizó y pasó al inglés coloquial al
usarse en periódicos neoyorquinos en los años setenta.
Según el mundo desde entonces, el grafitti es una obra de arte/acto de
vandalismo criminal perpetrado por una o varias personas/delincuentes
en un espacio público a golpe de raspa, pintura o spray. Si en
Independent le hubiera preguntado al barbero qué diferenciaba el mural
de Banksy del grafitti, probablemente hubiera dicho: que es "arte".
Queriendo decir que es bonito (agradable de ver), que hacía bonito en
el barrio y que lo ha hecho un artista famoso (que son los que salen
en la sección de cultura y no en la de sucesos). El servicio de
limpieza del metro de londres está más o menos de acuerdo con él, pero
tiene problemas mayores. Nos damos cuenta -dijo decía el portavoz de
la TfL- que hay gente que ve las obras de Banksy como obras de arte
legítimo. Lamentablemente, nuestro equipo de limpieza de graffiti está
lleno de limpiadores profesionales, no de críticos de arte.

Me pregunto qué piensan los otros artistas callejeros de que lo de
Banksy sea arte y el restro delincuencia o si el ayuntamiento pondrá
un boletín semanal para que sus escuadrones sepan a cómo cotizan los
grafiteros locales antes de levantar la brocha. Un menda que se dice
cercano al artista ha dicho: you wouldn't paint over a Van Gogh and
nor should you paint over a Banksy. Me pregunto si el propio Banksy
estaría de acuerdo con él.

Vida Yovanovich

Dimecres 9 de maig 16:00h
conferència amb Vida Yovanovich. sala de juntes

Dijous 10 de maig
taller obert amb Vida yovanovich. Aula foto, edifici parxís.

avis

demà a la una i mitja al bbaar.
i després a la biofesta, no?

valerio vidali

il.lustració graciosa de valerio vidali, des d'aquí podeu anar "linkant" i navegar per les pàgines de molts il.lustradors interessants.

http://www.vivavidali.blogspot.com/

http://www.illustratori.it

POEMO

POEMO

Me asomé a la balcona
y contemplé la ciela
poblada por los estrellos.
Sentí fría en mi caro,
me froté los monos
y me puse la abriga
y pensé: qué ideo,
qué ideo tan negro.
Diosa mía, exclamé:
qué oscuro es el nocho
y que sólo mi almo
y perdido entre las vientas
y entre las fuegas,
entre los rejos.
El vido nos traiciona,
mi cabezo se pierde,
qué triste el aventuro
de vivir. Y estuvo a punto
de tirarme a la vacía...
Qué poemo.
Y con lágrimas en las ojas
me metí en el camo.
A ver, pensé, si las sueñas
o los fantasmos
me centran la pensamienta
y olvido que la munda
no es como la vemos
y que todo es un farso
y que el vido es el muerto,
un tragedio.
Tras toda, nado.
Vivir. Morir:
qué mierdo.

Jesús Lizano, un gran poeta.




de tant en tant també va bé un poc de creació literària, aquesta és una troballa curiosa escoltada en un recital de poemes a Olot aquesta setmana santa.
espero que us acabi d'anar tot bé. ens veiem a pedagogia amb cara de "redacció de què he fet aquestes vacances".

http://ik.graffitizone.kiev.ua/

Si visitau aquest enllaç podreu veure més grafitis per l'estil...

Són més aviat il·lustracions sobre el mur, que sovint representen situacions molt gracioses.

tiempo contenido

Esta es una pequeña serie de imágenes del movimiento temporal en un espacio contenido, ausente y estático.

...algo sucedió aquí...

algo sucede en la masa de aire estático que nos envuelve

taller copyleft

atenció:

el germà sebastià (aquest és el seu nom) ha acceptat la nostra petició a assistir al taller de copyleft demà a les 17h al cccb.

FLUX. FESTIVAL DE VIDEO D'AUTOR.2007

L’objectiu del festival en aquesta segona edició és continuar oferint una sèrie de sessions dedicades als autors de vídeo vinculats a la ciutat de Barcelona, que treballen en tot allò que es pot anomenar vídeo de creació, experimental, independent, videoart, documental de creació, videoinstal·lacions, etc.

FLUX centra el protagonisme en els autors de vídeo i ofereix un espai perquè puguin donar a conèixer la seva feina. És per això que es planteja en sessions monogràfiques, amb la finalitat de mostrar una selecció representativa de l’evolució de l’obra de cada autor.

PROJECCIONS monogràfiques

"El festival dura tres dies i s’articula al voltant d’un total de 6 autors, dos per vetllada, que mostren la seva obra en una projecció monogràfica retrospectiva.

Hem seleccionat un ventall d’autors pertanyents a diferents generacions i de trajectòries ben diverses. Autors com Llorenç Soler, Maite Ninou & Xavier Manubens, Xavi Hurtado, Francesca Llopis, Lluís Escartín i Dionís Escorsa, que s’endinsen amb una mirada pròpia en els camps de la videocreació, la videoinstal·lació, el documentalisme o l’experimentació audiovisual."

FIRA FLUX...

FIRA REFLUX...

http://www.fluxfestival.org/07/flux/index.htm

Thomas Shütte

Aquí deixo una imatge de una de les obres que més em cridaren l'atenció de la TATE:
Thomas Shütte fa una crítica a la corrupció política amb aquestes titelles de rostre expressiu.

NOW

conferències al CCCB, la setmana que ve:

NOW és una reflexió sobre el present a partir de les transformacions científiques, tecnològiques, artístiques, socials i espirituals que tenen lloc al principi del segle XXI. En la seva tercera edició, es presenten diversos projectes que exploren aquests àmbits des de la perspectiva de la Ciència Oberta, el Factor Eco, el Nou Activisme i la Cultura Emergent.

A més, NOW incorpora una selecció de nous paradigmes i t'invita a formular les teves pròpies idees sobre aquest procés. ¿Quines experiències, creences i valors afecten la teva forma de percebre la realitat i com respons davant d'aquesta percepció?

La majoria dels temes tractats en aquest projecte està vinculada a una franja de l'espectre electromagnètic: el gran territori de la realitat invisible, ja en part colonitzat, i al mateix temps, terra incognita encara inexplorada

crec que hi ha conferències que poden ser interessants.

aquí deixo el link:

http://www.cccb.org/now/cat/index.htm

ALICIA FRAMIS

Alicia Framis lleva un probador con ropa antiperro y antibalas a la Bienal de Venecia (2003):
La nueva revolución feminista. El particular mundo propio de la artista catalana Alicia Framis cuestiona con humor las relaciones cotidianas.

Pregunta: ¿Qué has realizado para la Bienal?


Respuesta: Un probador gigante, Anti-Dog, donde uno se puede poner vestidos de diseñadores como David Delfín o Hussein Chalayan. La particularidad es que son antibala, antifuego y antiperro...





>>>http://www.elmundo.es/laluna/2003/229/1057240617.html - 23k -
http://www.musac.org.es/index.php?obr=125

Ursula Biemann dt6 de març ve a la facultat!!!

Aquí deixo quatre pinzellades sobre n'Ursula Biemann.
dimarts que ve ( 6 de març vendrà a fer una conferència a la facultat, a les 16h a l'aula kantor)

Per cert la seva obra va molt lligada, a alguns dels temes tractats a les conferències de dissabte passat (sobre cultura visual.

(Zúrich, 1955)
Ursula Biemann
Estudió en Nueva York, actualmente reside en Zúrich. Ursula Biemann realiza vídeos en los que analiza de qué modo la globalización y las nuevas tecnologías afectan a las mujeres en un nuevo orden mundial. Además, Biemann ha trabajado como comisaria y artista colaboradora en numerosas exposiciones internacionales a gran escala. Actualmente enseña en el programa Études critiques curatoriales et cybermédias (CCC) en la École Supérieure des Beaux-Arts (ESBA), en Ginebra. Es editora de la página web www.geobodies.org

ANIMAC 2007

No comentarem el cartell perquè tampoc fa falta; però ANIMAC està bé, hi ha curts que són molt interessants i n'hi ha de llargs que no tant i alrevés.
Ja veieu els dies, si voleu venir jo estaré per allí pululant i de pas us faig visita per la lleidee natal, la panera, els vins...

http://www.animac.info/animac/CAT/index.asp#
http://www.lapanera.cat

Uñas


Cuando el cirujano de la policía de París operó a la mujer muerta, descubrió que su estómago estaba lleno de uñas.

La expresión simiesca en la cara muerta, su fea mueca, en la cual asomaba la gangrena, fue fotografiada en colores. La grotesca cabeza, horriblemente demoníaca, con el pelo teñido, había sido injertada, contra natura, en el cuerpo de una adolescente. Y la espantosa cirugía había tenido éxito, pues la cabeza de la vieja había vivido dos años con el cuerpo juvenil.

En tales operaciones, el equilibrio del cortolón inevitablemente se altera. (Cortolón es una sustancia que controla el crecimiento de las uñas de manos y pies). O bien las uñas del paciente desaparecen por completo o, como en este caso, el crecimiento de las uñas con frecuencia es acelerado hasta varios centímetros por día.

Ella pudo haber sido inmortal, si no se hubiera comido las uñas.


El idioma de los gatos, de Spencer Holst, 1972


Ara si!
després dels "Collages desbordantes con aires ginecológicos de esta artista de Nairobi", com algú ja digué per aquest lliure (?) món de sa blogoesfera, penj aquest nanoconte de Spencer Holst , recomanat per s'homenet de narració gràfica. que imita doraimon. s'imagina tabletes de xampú i xampú de xocolati. es demana si algú ha dissenyat mai un logotip sense haver begut cervesa. i adora sa tipografia... tasfantic!

Wanchegi Mutu

http://www.saatchi-gallery.co.uk/artists/wangechi_mutu.htm

SIGALIT LANDAU

he buscat i rebuscat però el video que buscava s'ha extingit, s'ha engolit per la red; i possiblement només ens en queden aquestes imatges...es que no és ni al youtube!

bé, és igual; que aquesta és SIGALIT LANDAU, una artista israeliana de la qual vaig veure un video a la panera. Una performance que consistia en jugar amb un hulahop d'arç, com a metàfora del martiri del cos.
L'exposició es deia "trànsits i encreuaments en la història de l'art", interrelacionava obres d'art religioses amb obres d'artistes contemporànis.

molt interessant.
*si algú troba el video que posi el link.

Continua fent fotografies...

Jenny Saville

no he trobat cap web que m'hagi agradat per posar-la a links. Cercau, i si en trobau cap escriviu un missatge al blog.

Dave mc Kean

Cecily Brown

de moment deixaré la imatge de Cristina García Rodero fixa al blog, es adir que podem anar penjant altres coses i aquesta sempre serà la imatge que ens rebrà. A més amb aquestes rajoles em recorda a l'escenari del curt i el personatge podria ser en Conrado. Però bé si ho voleu canviar, i no podeu des del vostre ordinador, penjau la imatge com si es tractés d'una nova entrada i jo ja la posaré fixa en poder.

ei carmina penja aquí la referència del llibre de copyleft

nou link: Cristina García Rodero, una fotògrafa fantàstica que vaig descobrir aquest estiu amb un llibre de fotos seves sobre l'Espanya profunda.

SOBRE ARCO

Molt bé tonina, l'elecció de la tipografia m'agrada. I el color marronós també però el groc poll pàlid no tant, però això tampoc és tan rellevant.

El que sí ho és, és anar a ARCO aquest any.
He estat mirant preus de viatges i són cars. El més barat i tots ho sabem és el bus, es clar que és una matada...però...es fa el que es fagi falta...abans d'arruinar-nos per a veure com a ARCO es forren.

mmm...i albergs... no ho sé he enviat algun mail, en algun alberg que més o menys estava bé, però evidentment no contesten ràpid, seria questió de telefonar directament, cosa que des del mòbil no puc fer.

Demano col·laboració, tonina podem telefonar desde ca teva????

i sobretot, sobretot....qui s'apunta si això surt bé??? adrià, conrado, laia¿?¿?¿?¿?¿?

un...... dos...... tres......... SUS!

Bona nit a la terra avui parlarem l'únic tema tabú al nostre nou blog, El DISENY, Freud va dir, si vols blog preparat per dissenyar.

Bé basta ja de programes de ràdio grotescs...
i al que anava, quins colors, quina tipografia i qina distribució creis que hauria de tenir el blog?
Jo de moment he canviat quatre cosetes, més que res per donar-li un poc de forma i començar a fer coses. Però bé, ja sabeu que es poden canviar i si teniu millors propostes.... endavant.

De moment he generat un espai de links que crec que pot ser un bon punt per començar.

Hi he penjat el link al meu blog i el de la web de Yeondoo Jung, aquell que reinterpreta dibuixos de infants, i apartir d'ells fa una composició escenogràfica que després fotografia. Val la pena pegar-li una ullada.

hola bona nit